Capítol Cent Seixanta-Vuit: Furcia, qué hermosa eres (a.k.a. SOS 4.8 2010. Dia I)

El Festival de Benicassim val 180€, està ple de hoolligans i és al juliol. El SOS val 36€, a penes hi ha guiris i és l’últim finde d’abril. Epic win per al SOS i cap al secarral que és Múrcia que vam fer cap la setmana passada. Vaig anar amb alguns de la tropa "lastefemera" de Castelló -mai em cansaré de defensar la grandesa d’eixa web- ja que la resta de gent que conec o anaven amb altres amics, o estaven al viñarock, o no anaven enlloc este finde.

Road trip passant per terres de Violència, Alacant, Hardvardcete i arribem a Múrcia. Vam trobar l’hotel fàcilment, vam abastir-nos de tot lo necessari (alcohol, gel, gots i alguna cosa de menjar per a desdejunar i ressopar…) a "un supermercau que tenemoh aquí que se yama mercadona" i a les 19:00 ja estàvem al recinte del festival, teniem la pulsera rosa "ABONO" posada i vam entrar.

Alaska i Nacho Canut punxant temazos a un escenari petit (SOS Club). I Mario Vaquerizo -crec que vestit d’home- de gogó. Va estar bé la poca estona que va durar, però els concerts començaven en breus i vam marxar uns cap al Escenario Verde Escenario Estrella Levante i els altres cap a l’Auditori Mondosonoro.

Primer concert al que assistia del festival: The Sunday Drivers. No vos enganyaré: només coneixia la cançó de Do It, i per l’anunci de Cruzcampo Light. Però mira, em van agradar bastant. Me’ls vaig apuntar com a grup a tindre en compte. Ens va faltar vore el final del concert, però esque voliem agafar bon lloc per al següent concert, que era a l’altre escenari.

Segon concert: Joe Crepúsculo, a l’escenari Jägermeister. A este el tinc bastant escoltat, gràcies a que me’l va recomanar un amic, a que és copyleft i a que va a toooots els festivals, o casi, del panorama espanyol. La veritat és que m’encanta -que alguien saque al gafapasta que llevo dentro!- i, tot i que erem poquets perquè a l’altre escenari començaven The Horrors, vam fer festa. La Bien Querida i el cantant de Los Planetas van muntar a cantar-ne una de junts també, igual que al CD Supercrepus. La primera suada de samarreta del festival. Per si voleu fer-vos una idea -ja que ni s’escolta ni es veu pràcticament res- vaig grabar este vídeo:

   

Va acabar el senyor Crepus i vam marxar a vore com estava l’ambient per l’escenari gran amb The Horrors. Estava avorridíssim ("uoooh! el cantant ha mogut un braç!!") Una llàstima, perquè ténen temazos com Sheena is a Parasite, que es veu que no van tocar. I después anaven Los Planetas (horror! – de nou…), de manera que vam pegar una volteta, un parell de cerveses i cap al Jägermeister de nou, que arribava una de les actuacions més esperades de la nit.

Crystal Castles!! Rebentada de gent -haurien d’haver posat a los Planetas al menut i a estos al gran-, tots apretaaats, la fauna més estrambòtica del SOS allí concentrada. I comença el concert. La cantant, Alice Glass, tan boja com sempre i cridant com si l’anaren a matar, a la segona cançó (foto) ja anava per damunt del públic que, entregat, va arribar a rebentar una de les valles de protecció i tot… xD. Moshing, calor, botar, espentes, xafotons, gent per enterra i per dalt… vaja, que va ser la gran suada de samarreta del dia, però va valdre la pena. Gran xalera.

Sortim mig desparat de l’actuació i a l’altre escenari ja estaven Franz Ferdinand. Vaig escoltar a partir de la setena cançó -segons el setlist- des de bastant lluny (al costat dels cotxes de xoc). El concert va durar dues hores i va ser bastant paregut al que ja vaig veure a València al MTV Winter. Se’m va fer un poc llarg, tal vegada perquè encara portava el subidón del concert d’abans, i vaig decidir que ja era bon hora per anar a menjar alguna cosa.

Foto agafada d’ací

Acabades l’actuació de FF i el kebab de 5€ que em vaig comprar, vam avançar un poc cap a l’escenari gran, que tocaven Hot Chip. Solament tinc un disco seu, però està bastant bé. Vam escoltar només el principi, i van tocar bastants dels seus temazos, com Over and Over o And I Was a Boy From School. I també van fer una versió de La Loba de Shakira..wtf? Molt bon rotllo de concert, però ja estavem cansats i vam decidir marxar a pegar una volteta.

Delorean van tardar moltíssim en començar el seu concert, i s’escoltava fatal quan ho va fer. Una llàstima. De manera que vam anar a explorar algunes zones amagades del festival. I vam fer la gran troballa del dia: la carpa de circ! Vam entrar i dins hi havia un espectacle de burlesque amb Las Vegas Chapel, amb pin-ups, trucs de magia, més pin-ups i música rockabilly, d’eixa que és impossible estar-se quiet quan l’escoltes. Vam acabar pujant a l’escenari a ballar (a eixes hores ja ni teniem vergonya ni teniem res). Molt divertit tot.

I ja per acabar, una odissea per aconseguir un taxi -de fet, vam fer mig camí a peu cap a l’hotel- i a descansar, que encara quedava molt de festival al dia següent.

LO MILLOR DEL DIA: El concert de Crystal Castles, el de Joe Crepúsculo i la carpa de burlesque.

LO PITJOR DEL DIA: Alguns moments de parón entre concerts es van fer molt llargs, no poder veure a La Bien Querida, els preus de les begudes (2’5€ cervesa, 7’5€ cubata) i la falta de transport públic nocturn eficient (hola? per què no hi havia autobusos que ens dugueren de nou a l’hotel?).