Capítol Cent Trenta-Cinc: Miau!

Este és el "meu" gat blanc. Viu al carrer, i me’l trobo casi tots els dies quan baixo a tirar la basura.

No recorde la primera vegada que el vaig vore, però fa gairebé tant de temps com el que visc ací al pis que ens coneixem. De fet, els primers cops que el vaig vore era bastant més menut que ara…Potser fora perquè era hivern.

Avui s’ha portat una amiga, més jove, a fer la ronda junts. L’amiga sembla més sociable que ell, ja que no ha fugit quan he deixat la bossa al contenidor (de fet, avui ha sigut la vegada que més a prop he estat del gat blanc).

Mai l’he vist de dia, a diferència dels altres gats del barri. I fins avui sempre l’havia vist sol…

Què fa que tinga tant de carisma?

Aquesta entrada ha esta publicada en Coses meues. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Capítol Cent Trenta-Cinc: Miau!

  1. Carlos Chitan ha dit:

    Que mono! Fes com les aweles i dixali un plateret en minjar a la porta! xDal cap d\’una setmana ja tens el barri ple de miaus.

  2. Mai ha dit:

    eixe gat dorm a la meua piscina!

Deixa un comentari