Fa molts anys que la veig, però vosté a mi no em coneix.
Tota la meua vida la recorde dels pots de tomata fregida, des de ben menut. No és just, senyora Tomator, que per a vosté el temps no passa.
Segur que porta més de 15 anys en la cullera eixa de fusta a la seua mà, sucant la tomata. Sempre amb eixe somriure perfecte, mirada amigable d’ulls clars, nas difuminat…I tot des de temps pretèrits al Photoshop. Eres perfecta, senyora Tomator.
Ens dóna igual, senyora Tomator, el seu pentinat passat de moda fa quinze anys. Perdonarem també la camisa de color groc oversized tan característica de principis dels anys noranta. I segur que vosté no és baixeta, sino que la taula on estaven posades les tomates i el perol estaven molt alts, perquè quedava millor a la foto.
La seguirem admirant sempre, senyora Tomator. I esperem que no canvion mai la imatge de la llauna de tomata.
Atentament:
Un fan.
L'ESPAI DE PINX 