Capítol Cent Seixanta-Dos: Maniobras en Japón

 Love of Lesbian -sí, torno a parlar d’ells- trauen un recopilatori el dia 8 de Març anomenat "Maniobras en Japón (o cómo llevarte a casa dos discos de Love Of Lesbian a precio de colmado chino)".

Bàsicament, aprofiten ara que s’han fet més coneguts per a vendre els discos vells així bé de preu (uns 14€ els dos). El recopilatori consisteix en Maniobras de Escapismo + Cuentos Chinos para Niños del Japón i dos cançons extra. I llavors he pensat: "Eeh! Tu ja tens eixes dos cançons ‘noves’. Puja-les al blog!"

Els bonus track són "Love Song 79.899" al CD1 i "AlehoOp" al CD2.
La primera apareix originalment al disc Ungravity (d’un estil completament diferent als Love of Lesbian d’ara, però que a mi m’encanta).
La segona és una cançó descartada de Maniobras de Escapismo que va aparéixer al seu myspace.

De manera que podeu fer dues coses: esperar al dia 8 a comprar-vos el CD, on les tindreu a més qualitat, el digipack super sexy, el llibret i tal -com a bon fan, és lo que jo faré, encara que ja tinc els dos discos per separat-, o baixar-vos ara mateix des d’ací les mp3 d’eixes cares-B, l’una xorimangada del seu myspace a dubtosa qualitat i l’altra ripejada del CD, i les afegiu a la vostra llista de cançons de Love of Lesbian baixades des de L’espai de Pinx (i ací un altra).

No posaré el recopilatori sencer, ja que estic segur de que els dos discos ja els teniu.

Descarregar Descargar Download

Love Song 79.899

AlehoOp

Pd: I sí, les poso per separat perquè vull una premium de megaupload ja!

Capítol Cent Seixanta-Un: Los Seis Días

El dilluns vaig estar a l’emissió del programa Hora 25 d’Àngels Barceló (cadena SER) a l’hotel Jaime I de Castelló. A part de la tertúlia, les entrevistes a Guille Milkyway -que acaba d’endur-se un Goya per la cançó "Yo, también" (que vaig posar fa temps ací al blog), al cantant de Los Planetas i demés, allí van actuar en directe Los Seis Días, un grup prou desconegut per ara, però que acaba de traure un CD anomenat Lunes que d’ací recomanem (el podeu escoltar al Spotify).

Ací deixo una mostra de l’acústic que van fer:

Este grup el vaig descobrir per una col·laboració que van fer amb Santi Balmes (cantant de Love of Lesbian) de la mateixa cançó i que, ademés, els seus dos videoclips, estàn dirigits per Lyona.

I això és tot per avui… a vore si algun dia poso algo que no siguen vídeos per a variar….

Capítol Cent Seixanta: The Nerd Follia – Amazing Horse

Setmanetes espesses estes…entre els exàmens, semifinal de creatividad en vivo i overbooking de treballs… pero bé, Internet sempre té amagat per algun dels seus racons alguna cosa nova per a sorprendre’ns.

A estes altures, tothom deu conéixer ja l’animació Amazing Horse (a.k.a. Get on my horse) de la pàgina Weebl’s Stuff. Per sí o per no, la poso ací:

 

Doncs bé, fa unes setmanes, una banda de rock italiana pràcticament desconeguda, The Nerd Follia, ha publicat al seu canal de youtube una versió enorme del tema, amb un videoclip bastant xulo, que m’ha encantat:

 

He estat buscant per ahi, i només ténen un disco, Customer Dissatisfaction, el qual no he trobat sencer per a baixar de gratis… per ara. Però sí he aconseguit l’arxiu mp3 de la cançó del cavall.

Download, baixar, descargar, als comentaris.

Capítol Cent Cinquanta-Nou: (Insertar un hueco de dos meses -casi tres- aquí)

Ais, quant de temps! Un s’encanta i passen dos mesos fàcilment sense escriure al blog. Però en fi, ha arribat la temporada d’exàmens i, com sempre, tot resulta interessantíssim. Tot menys els apunts, clar. Vejam, què he fet d’interessant, o no, durant aquest temps? Farem un resumet fotogràfic.

---

He estat a alguns concerts:

Rammstein a Badalona!

Va estar bastant brutal. Van tocar moltes cançons del disc nou (Liebe ist für alle da). En un principi no m’acabaven massa, però en directe, sonen tremendes. Podria parlar també de tot el show que fan en directe, de les explosions i les flamerades i els petards, però hi ha vídeos a youtube de tot. Busqueu vosaltres. I els teloneros, Combichrist, també va saber estar a l’altura. Industrial canyero -lo que vaig suar no està escrit- que va agradar fins i tot als que no els havien escoltat mai abans este tipus de música.

La de dalt és l’única foto que vaig fer on es distingueix alguna cosa (el teclista passant per damunt la gent amb la barqueta de lona). Recomano a tothom que estiga dubtant entre anar o no a algun concert amb els autobusos que organitzen els del Pub Manowar que hi vaja. M’ho vaig passar bé amb la gent, i això que no coneixia a ningú. I és tot un luxe que l’autobús et deixe davant mateix de la porta i et recullga al mateix lloc.

Love of Lesbian a Castelló!

No passa tots els dies que el grup de música que més escoltes ve a la ciutat on vius. Concretament, feia vuit anys que no actuaven a la capital de La Plana. Però alguns desitjos es fan realitat i, gràcies a la nova Sala Opal, a Castelló van estar.

Amb aquesta, ja van 4 les vegades que els he vist en directe. I segueixen emocionant-me tant com a la primera vegada. De fet, ja tinc l’entrada comprada per a tornar-los a veure a l’abril, al festival SOS 4.8 (Múrcia).

The New Raemon a Castelló!

Un grup que he descobert fa relativament poc. Pop simple i senzill. Sense pretensions, gairebé de cantautor. Van actuar al Four Seasons, però una part del grup només, així rollo acústic. Va estar curtet, però bé. Si voleu vore una entrevista que li van fer allí mateix, click ací.

---

He fet un parell d’escapades:

Milano!

Aprofitant que dos amics estàn d’Erasmus allí, vam pillar un vol barat i cap a Itàlia. Els que em seguiu al Twitter (@Mashinito) ja vau anar llegint les curiositats milaneses. Per a no ser pesat, només diré que en tota la ciutat no hi ha ni un contenidor de basura de cap tipus, que pràcticament no hi ha bancs on seure, que els gelats son brutals, que menjar és prou barat, que algunes tendes mai sabràs què vénen, que la gent li tira souvenirs a Berlusconi, que parlant català no cal saber parlar massa italià per a sobreviure i que els tramvies son to carismàtics, no com el d’ací de Castelló.

Vam vore el Duomo per dins (dos vegades), per fora i per damunt, les galeries de Vittorio Emanuelle (foto), La Scala (i el seu museu), el castell… vamos, lo típic. A part, destacar que durant eixos dies, hi havia instalacions artístiques fetes amb LEDs per carrers de tota la ciutat, cada una més espectacular que l’anterior.

Ah! I la vam buscar, però no vam trobar la fàbrica de gomes de borrar.

Fi d’any – Platja de Gandia

Este va ser el destí on vaig anar de fi d’any i hi vaig estar uns quants dies més després, amb la major part de la colla xertolina, per a la preocupació dels nostres pares. De lo que és Gandia o de la platja no vam vore res. Això si, de  discoteques i pubs en vam visitar la gana.. xD Un viatge algo yonki i etílic, com tots els de final d’any. Però si repetim, serà per alguna cosa.

---

Bueh, i ja està tot aixina en general. A vore si torno a escriure de tant en tant per ací…

Pd: Ah, si! I feliç any nou!!

Capítol Cent Cinquanta-Vuit: Jo seré a Barcelona d’aquí a 150 anys. Part I

Barcelona2159.org

---

Des de Bloguzz han seleccionat este blog per a participar amb el projecte Barcelona 2159. I en què consisteix aquesta web?

La idea es que, per a celebrar l’any Cerdà (any dedicat al pla Cerdà, dissenyat pel senyor Ildefons Cerdà, que va idear com seria Barcelona fa 150 anys) es farà una espècie de càpsula del temps, que s’obrirà d’aci 150 anys. La gent que vulgui participar pot escriure, dibuixar, fotografiar o grabar en vídeo la seua opinió o idees de com serà llavors la ciutat comtal (o alguns aspectes més concrets, com els mitjans de comunicació, els concerts, el transport, els parcs…) i pujar-ho a la web. No cal ser de Barcelona per a participar-hi.

Vos animo a que col·laboreu amb el projecte (teniu fins al 10 de juny de 2010). No em direu que no té el seu encant?

Jo, aprofitant que demà vaig a Badalona al concert de Rammstein (  ) faré un vídeo gambitero per allí per a la meua càpsula. Quan ho tingui tot editat i muntat, ho pujaré a la web del projecte i al youtube/vimeo (i per suposat, faré la segona part de l’entrada ací al blog amb ell).

Ah! I per si aquesta bitàcora sobreviu també als pròxims 150 anys; feliç 300 aniversari del pla Cerdà!!!

PD: No, a vosaltres no vos regalaran cap samarreta si hi participeu…només a mi -que me n’han regalat un parell- i als altres blogs elegits per lo de Bloguzz. Jeje

Capítol Cent Seixanta-Set: ATA

Quant de temps sense parlar de còmics!

Aprofitant que avui he rebut una postal serigrafiada del dibuixant de còmics Ataulfo Arróspide, més conegut com a Ata (la seua web és altament recomanada), aprofitarem per a fer una mini-crítica de l’únic còmic que tinc, per ara, on ell col·labora: "Cómo convertirse en un hijo de puta" de l’editorial Astiberri, el qual ja va per la quarta edició.

Els autors que hi participen són Mauro Entrialgo (el qual surt a El Jueves, a El País, a la Playboy…) i és el dibuixant principal del llibre en qüestió, Santi Orúe, al qual coneixereu si sou seguidors del TMEO i Ata, el qual col·labora també amb el TMEO i amb Cretino.

El llibre, imprés a tot color, és una espècie de mescla entre còmic i manual amb retalls, consells, trucs i parides que el personatge Herminio Bolaextra ens va narrant. 21 capítols dedicats a putejar a la gent dels voltants i a aprofitar-se’n de tot allò que es pugui. Picaresca pura i dura.
En definitiva, una obra totalment irreverent i subversiva, d’un humor a mig camí entre àcid i absurd, que em va fer riure des de la solapa de la portada fins la solapa de la contraportada.

De lo milloret que he llegit de còmic espanyol per al meu gust. I els 11€ que val (80pg.) encara el fan més avellidor.

---

Ah, si! I ací teniu una foto de la serigrafia que he rebut i del sobre on anava, el qual Ata s’ha encarregat de decorar personalment

Click ací per a veure en gran

Només hi ha 50 còpies numerades (jo tinc la 45) de les quals 10 les va regalar l’altre dia al seu blog.

M’encanten l’absurd que és el dibuix de la postal i la dedicatòria de l’esbós …

Capítol Cent Seixanta-Sis: Concert de Benvinguda UJI i UV 2009

Fa un parell de dies ha sortit el cartell del concert de benvinguda de la Universitat de València:

Per quatre eurets d’entrada (els quals es destinen a una ONG), a la Plaça de Bous de València, podrem veure a Macaco, dels quals suposo que no cal que diga res, ja que el seu tema "Moving" ha sonat a tot arreu este estiu. I de teloneros actuaràn SVA-ters, als quals un servidor ha tingut el gust de veure dues vegades al Juliol – al Feslloch! i a L’Aplec dels Ports – i s’ha quedat amb ganes de repetir.

I avui s’ha publicat al blog El Buscador de Artistas el cartell NO oficial de la festa de benvinguda de la Universitat Jaume I: Despistaos i La Pulquería. Sabrem si és veritat o no i si es cobrarà entrada -tal i com diuen els rumors- d’ací uns pocs dies, quan es publique el Vox UJI d’Octubre.

De Despistaos només diré que qualsevol grup que faça la intro de Física o Química o similar no es mereix el meu respecte.

I de La Pulquería, tot i que són el típic grup valencià que se sol contractar per a fer el concert més "del terreno"-anys anteriors han estat Seguridad Social, Chimo Bayo, La Gossa Sorda, Lula…- si el macrobotellón de la UJI no m’ho impedeix, igual els done una oportunitat.

Ténen un estil que mescla rock, corridos i ska. Pot ser bastant festero en directe. Em despedeixo amb una mostra:

  

ACTUALITZACIÓ: El diari VOX UJI ha confirmat l’assistència de Despistaos i La Pulquería a la festa de la UJI al seu número d’Octubre de 2009. Però a més a més ha afegit un altre grup: LAX’N’BUSTO!!! Almenys un dels tres concerts valdrà realment la pena! Temazos com "Llença’t", "Tinc Fam de Tu", "La meva terra és el mar" o "Més que la meva sang" sonaràn el divendres 23 a la capital de La Plana.

Capítol Cent Seixanta-Cinc: Remixes de Love of Lesbian

Aprofitant que fa un parell de dies que ha sortit el videoclip de Te Hiero Mucho (Historia del Amante Guisante), de Love of Lesbian, mato dos pardals d’un tir. Poso el video nou, per si no l’heu vist encara, i un parell de remixos que fa poc que han sortit de cançons del disc 1999.

 

M’encanta l’efecte eixe de stop-motion, tot i que mareja un poc al principi…

Els remix que he posat al zip són:

Love of Lesbian – Club de Fans de John Boy (FizzMoon Remix)
Love of Lesbian – Allí donde Solíamos Gritar – remixed by Dj Amable

Per a descarregar-los, com sempre, link als comentaris.

Capítol Cent Seixanta-Quatre: Toro de La Vega. La vergonya d’Espanya

http://video.publico.es/videos/v/47451/0/medium

Com sabreu, no és que tinga res en contra dels bous al carrer o a les places dels pobles. Senzillament no hi vaig ni hi participo perquè m’avorreixen.

Però quan veig aquestes imatges, m’avergonyeixo de ser espanyol.

Descansa en pau, Moscatel!

Vídeo tret del Diario Público

Capítol Cent Seixanta-Tres: Photoshop – Remarcar arrugues

Ahir, que estava avorrit i no m’avellia estudiar -per a variar- vaig estar mirant tutorials per a photoshop que no foren massa complicats. Hi ha tanta cosa que no sabia ben bé per on tirar, però em va cridar l’atenció un que fa uns retrats bastant dramàtics. (click ací – està en anglés).

Curiosament, avui, llegint les entrades més valorades de Bitacoras.com m’he trobat que una de les més importants del dia és una entrada de MZA Blog, on fan una petita recopilació de retrats que curiosament, tots són amb aquest efecte o similar (n’hi ha més al flickr de l’autor)

I jo m’he dit: "Eh! tu també ho pots intentar!" I ací està el resultat:

Foto original


Color


Blanc i Negre

La model és una dona de Salzadella. La foto li la vaig fer mentre treballava a la cooperativa, triant cireres (no és que estiguera trista, però estava prou enfeinada).

Què vos ha paregut el resultat? Vull comentaris!