Capítol Cent Seixanta-Dos: La Casa Azul – Yo también

Acaba de sortir del forn. Fa no res que està el videoclip-trailer de la pel·lícula "Yo, también", dirigida per Álvaro Pastor i Antonio Naharro.

La peli l’estrenen el dia 16 d’octubre als cines espanyols, i per les imatges que es veuen sembla el típic superdramón de cine espanyol… pero, eh! La banda sonora l’ha fet Guille Milkyway!!

I què té de destacable esta banda sonora, a part de que siga de La Casa Azul? Deduïu-ho vosaltres mateixos:

 

Aps, i per si vos interessa tindre la mp3 de la cançó, en primícia a Internet (xorimangada del vídeo, falten un parell de segons del principi), el link està als comentaris d’esta entrada

Capítol Cent Seixanta-Un: Vesprada de fotos

Esta tarde el senyor Chitan i jo ens hem passat mitja vesprada a l’estudi de fotografia de la UJI, perquè un servidor no recordava que les ha d’entregar demà i encara li faltaven pràctiques per fer. Alguns resultats:

Definitivament, si no és amb stress positiu, no faig res bé.

Capítol Cent Seixanta: Escultures de la UJI

Avui no tinc massa ganes d’escriure, de manera que vos deixo un reportatget -el primer que hem fet a classe- sobre les escultures que podem trobar al Campus de la Universitat Jaume I.

 

Com sempre, s’agraeixen els comentaris.

Capítol Cent Cinquanta Nou: III Castellón Tattoo Convention

Durant este divendres, dissabte i avui diumenge és la 3ª convenció de tatuatges a Castelló, a La Pèrgola. Em resulta curiós perquè tot i que l’any passat van vendre més de 10.000 entrades i estar entre les 10 millors convencions d’aquest tipus de tota Europa, resulta una gran desconeguda per als castellonencs.

No se si serà pels 12€ d’entrada que cobren (o 30 si voleu l’entrada per als 3 dies) o perquè a Castelló no hi ha massa cultura… (anava a dir del tatuatge, però crec que puc dir en general), no conec a cap castellonenc que hi vaja. Tothom és de fora.

Tinta, dolor i sang.

Podem trobar literalment centenars de tatuadors de tot el món. I de tots els estils… fins i tot tatuadors de canya i picant a mà (i no amb tattoo gun). A part, també hi ha espectacles de body painting, concerts -sobretot de rockabilly, exposicions, pin-ups, espectacles de cabaret, etc. A part, tota la informació que desitgem sobre el món del tatuatge i el piercing, molt útil en cas de que encara dubtem sobre si fer-nos-en un o no.

Tot i això, a la convenció de Castelló no trobem gent fent scarifications -tatuatges que consisteixen en fer cicatrius, sense tinta, bastant gores a l’hora de fer-se’ls- ni res d’extreme body modification, ni suspensions ni res així extrem, cosa que el fa un acte apte per a tota la família.

Recomano a tothom anar a fer-hi una visiteta. Si no voleu pagar l’entrada, sobre les 21 de la nit (només queden les entregues de premis) ja no es cobra per accedir-hi (obren a les 10 del matí i tanquen sobre les 12 de la nit).

Trobareu més info a http://www.castellontattooconvention.com

PD: La foto que he posat és de l’any passat (feta pel senyor Joel de las Heras), quan vaig estar-hi jo i em vaig fer el meu primer tatuatge. I Sí, el dilluns farà un any que el tinc. El xaval al que li estàn fent un tatuatge, i el tatuador, van guanyar el premi al millor tatuatge fet a les jornades: un cap de dimoni inspirat en l’estil japonés; bastant guapo, la veritat.

Capítol Cent Cinquanta-Vuit: Somriu

Ara que Sidonie estàn arrasant -dins l’escena indie, s’entén- amb el seu nou disc, El Incendio, jo he descobert que al disc de La Marató de Tv3 hi ha una cançó seua col·laborant amb els meus benvolguts Love of Lesbian.

"Somriu" es diu el tema. Als fans de Michael Jackson igual els sonarà, ja que és una versió un tant acelerada de "Smile":

 http://www.goear.com/files/external.swf?file=7e585f2

L’àlbum de La Marató, un disc benèfic en pro de l’investigació de les malalties mentals, es va vendre al desembre de l’any passat, per 9€ amb alguns diaris a Catalunya, i no en tendes. A part de Somriu, també trobem temes d’uns quants grups més i també la versió col·lectiva de "Here comes the Sun" dels Beatles; en català "Ja surt el Sol", on participen gent com Lolita Flores, Chenoa, Manolo Escobar, Tomeu Penya, Santi Balmes, etc.

He estat buscant el CD per a comprar-lo, però ningú el vol vendre.. I per la xarxa tampoc l’he trobat sencer. Aconseguir l’mp3 de Somriu m’ha costat lo
seu de trobar. De fet, ni està a l’iTunes store ni per altres blogs de
descàrrega de música ni res. De manera que, sin que sirva de precedente, la poso per a baixar.

DESCARREGA/DOWNLOAD

Capítol Cent Cinquanta-Set: Tornen els Wave Pictures!

Avui el senyor Francisco Toledo, rector de la UJI, ha presentat el nou edifici; el Paranimf.  Tots els alumnes hem rebut un mail amb les primeres activitats programades per a aquest edifici. Projeccions de pel·lícules, teatre i concerts, majorment.

Entre tots estos events, vull destacar la festa Tanned Tin. Ja que el festival abandona Castelló, ens deixa un bon record de lo que hem perdut. Per cinc eurets d’entrada, podrem vore a The Wave Pictures, a Zu, a Tom Brosseau i a Callers. Vamos, que a 1’25€ el concert, val la pena anar.

Destacaré als cap de cartell, The Wave Pictures, els quals ja van actuar al Tanned Tin 2008 i  també al Festival de Benicàssim 2009. Són un trio anglés de folk-rock independent un tant peculiar, caracteritzat per les lletres enginyoses i amb cert toc d’humor que el cantant s’encarrega de recitar amb la seua particular veu. Vaig tindre la sort de poder-los veure a un concert que van fer ací a Castelló també -sembla que els agrada la ciutat- al Four Seasons Sixties Club. Vos deixo un videoclip seu:

Per últim, dir que el Tanned Tin, que durant els últims anys havia sigut al Teatre Principal de Castelló, canvia de ciutat per falta de recolzament per part de les institucions (ara serà a Valladolid). A part de ser un festival que sempre s’ha caracteritzat pel seu bon ull a l’hora de descobrir-nos nous grups, suposo que l’Ajuntament de la ciutat, el mateix que el curs passat ens demanava als alumnes de publicitat idees per a millorar el turisme a la capital de La Plana, no sap què s’està perdent, ja que la major part dels assistents al festival, són d’altres comunitats autònomes, cosa que suposa més clients per als hotels de la ciutat en temporada baixa.

En fin… sempre tindrem a Bertín Osborne a les Festes de la Magdalena…

Capítol Cent Cinquanta-Sis: La Ciega

Un altra de les coses que he aprés este any és a manejar (més o menys) l’equipo de grabar vídeo. Ací vos deixo, pero si no l’heu vist encara, un curt que vam rodar en l’agència de classe.

Senyores i senyors, amb tots vostés, LA CIEGA.

Un altra magnífica producció d’Achilipub

|| Pause |> Play

I què ràpid passa el temps!!

Fa més d’un any ja que vaig abandonar el blog a la seua sort. M’ha sorprés que encara tinga un bon número de visites diaries, tot i que vaig deixar d’escriure. Ara, els comentaris nous que han hagut només són de Spam…. no se si ja els puc moderar o no (abans no podia, però tot està tan canviat).

Suposo que les xarxes socials (facebook majorment…em nego a fer-me un tuenti) i les noves formes de blogs (agregueu-me a http://www.twitter.com/mashinito ) han deixat un tant obsolet el blog… i to lo que són espais de messenger, fotologs, metroflogs i tal en general. Però a un li ha entrat la morrinya i ha decidit que potser tornarà a escriure de tant en tant per ací. ESPERO COMENTARIS!

 I sense res mes, vejam… quines coses he fet (i no he fet) d’interessants este any?

– He anat a un munt de concerts: AC/DC, Franz Ferdinand, Mando Diao, Love of Lesbian (tres vegades! visca jo)… I aixina fins a una cinquantena, si fa no fa.

– M’he fet un tatuatge! I he tardat 10 mesos en dir-li a ma mare que el tinc… mon pare encara no ho sap… *-) Estic per fer-me’n un altre…ja vorem, que valen molts leuros…

– He fet tercer de Publicitat… o algo per l’estil, perquè se me n’han quedat un bon munt per a setembre…i començo dimecres amb les recuperacions (les bones costums de postejar molt a sovint i a deshores quan se suposa que hauria d’estar estudiant mai es perden)

– A l’estiu he tornat a currar de socorrista, com tots els anys. Ja vorem si l’any que ve seguisc allí o busco algo diferent, només per variar

 – Encara no tinc carnet de cotxe…ni he intentat traure-me’l, la veritat. Però mon germà (3 anys més menut que jo) ja el té… 😎

– Ja no he viscut sol al pis (bueno, estos dies si): el meu germà viu en mi. Tenim dos habitacions en llits disponibles, però ja ens sentim bastant claustrofòbics, la veritat… la costum de viure a una casa gran de poble tota la vida suposarem…

– No he viatjat a cap puesto, excepte els viatges relàmpago a bilbao i valencia per anar a concerts, uns dies a Bcn a ca un amic (durant La Mercè) i uns quants dies a Vilafranca del Cid a final d’any. Al 2010 intentaré estalviar pasta (este any no me compraré més deportives/sabates. I promise!) per a apuntar-me a algun campament del CoCat

– He estat llegint pocs llibres este any. Lo que més, còmics: Watchmen, Maus, Blankets… ja posaré alguna crítica un dia d’estos.

– He conegut bastant gent nova últimament, majorment del Last.fm. Sempre va bé canviar d’aires de tant en tant.

I crec que això és tot. Si queda alguna cosa per dir, dóna igual…

Benvinguts tots de nou al meu blog!

Capítol Cent Cinquanta-Cinc: Burn Day

Avui he anat al Mercadona, i passant pel costat dels redbulls i burns…WTF!!??

No, la imatge no està en negatiu. Un nou prducte de Burn: Burn Day.

De MIG LITRE i de color blau de Metilé que tant m’agrada

Té menys gas que el Burn de sempre, casi la mitat de concentració de cafeina (20mg/100ml en front als 38 del Burn normal) i fa un gust paregut al de la fanta verdia (pero sense marcar tant a poma).

La llauna estava primer en portugués i despues en espanyol (m’ha cridat l’atenció, ja que lo normal és lo contrari). També m’ha fet gràcia que posa que es una beguda "no apropiada para menores de 16 años" i lo de "Tomar no más de 3 latas al día" xD Al altre Burn crec que no ho posa.

M’han cobrat 1’39€ per ell. M’he guardat la llauna buida, perquè la veritat és que mola.

PD: Ah sí, i ja torno a tindre el meu benvolgut Macbook. La peça que han canviat (el topcase) inclou també tot un teclat nou i el trackpad nou (va tot juntet). Per una raja que tenia…m’han canviat tota una peça que funcionava bé, pero bueno. Encara estava en garantia…

Capítol Cent Cincuanta-Quatre: Sense el MacBook!

Ahir vaig estar a Castellor, que per fi he enviat el MacBook a reparar (pel rollo de que se m’havia trencat el topcase i tal). Ara estic en el meu Amilo, des de Kubuntu… (Sí, m’agrada més KDE que Gnome…què hi farem). Encara no el controlo massa (per no dir gens) pero, eh! funciona tot (més o menys)!

Estos dies són tots bastant iguals: piscina i banyador pel matí, ordenador i pijama per la tarde/nit…

M’he acabat 2 llibres ja. Pronte posaré les crítiques i tal…jeje 😉

Poca cosa que contar, com veieu…

Ens veurem per açí!

Edit: Ah, sí! se m’oblidava dir-ho!! M’he fet un compte a Facebook (em trobareu per Mashi Nito) i un altre a Twitter ( http://www.twitter.com/mashinito )